Sant Josep

Ningú es pot imaginar com se’t troba a faltar. Ningú pot fer-se una idea del buit que has deixat des de que vas marxar. Trobo moltíssim a faltar aquells dies en que, traient a passejar a la Laika, passava a veure’t per la petanca… i em deies que no tenia ni idea de passejar gossos perquè la Laika em dominava. Quan m’asseia al teu costat i parlàvem de tots els esports que existeixen i em comentaves les tafanejaries que escoltaves a la “Moncloa” i on sempre m’acabaves dient d’anar al bar a prendre un quinto. Els partits  de l’Espanyol que veiem plegats al local i els teus comentaris de “si és que a De la Peña ja fa anys que l’havien d’haver jubilat“, “no juguem a res, som una banda“, etc. i és que sentir-te rondinar mentre veies els partits de l’Espanyol era ja un agradable costum. El sentir com em deies “Qué hay, pequeño” cada cop que em veies…

Et trobem molt a faltar avi Pepe, molt… siguis on siguis, avui dia de Sant Josep, moltes felicitats.

Publicat dins de Both Sides | 4 comentaris

Duff

Tras la petición popular y viendo que es una de las preferidas de los lectores, tenía que dedicar una entrada a la cerveza Duff. Para ser justos, he de reconocer que no puedo decir mucho de ella: sólo tuve ocasión de probarla una vez y fue hace dos años durante el Camino de Santiago. Así que, tras una larga etapa de 30 kms andando sólo recuerdo que tenía unas ganas enorme de meterme en una tasca y tomarme una cerveza bien fría… y que cuando vi qué cerveza me dieron pensé que me tomaban el pelo. Pero no, esa cerveza era real. Y no debió ser tan mala porque repetí ronda.

Publicat dins de Beers of the World | 5 comentaris

La llave de Sarah

Aquesta pel·lícula narra la historia de Sarah, una nena que pateix en primera persona una batuda contra els jueus a la ciutat de Paris el juliol de 1942. Durant la operació, la policia s’emportà a Sarah i als seus pares per dur-los a un camp de concentració… però, en un acte de protegir al seu germà, la petita l’amagà en un armari de la seva habitació fent-lo prometre que no sortiria del seu amagatall fins que ella tornés a buscar-lo.

Setanta anys després, una periodista francesa es encarregada de realitzar un reportatge sobre aquesta batuda i, a poc a poc, se n’adona que la seva vida està molt lligada a la de la petita Sarah. Emotiu llargmetratge basat en el bestseller de Tatiana de Rosnay que reflexa la crueltat de l’holocaust i que ajuda a imaginar-nos una de les pàgines més dures de la història. I com no, de la lleialtat entre germans.

Publicat dins de Videoteca | 7 comentaris

Cap de setmana a València

Després d’un intens cap de setmana a la capital del Túria per presenciar el partit Levante-Espanyol, miro enrere i n’extrec les següents conclusions:

-Genial l’ambient viscut amb els companys pericos de Montmeló, Montornès i Montcada… quins farts de riure!

-Impressionant la paella i la sípia a la planxa que ens vam fotre uns quants entre pit i esquena el dissabte per dinar…  de traca i mocador! I com no, la cervesa no hi podia faltar!

-Els valencians es gasten moltíssims diners en petards… pel que es va veure els hi agrada molt el soroll i l’olor a pólvora.

-Molt gran la Ciudad de las Artes y las Ciencias, on pots sentir-te de nou com un nen experimentant amb la ciència… i fins i tot sentir-te Jean-Luc Picard a bord de la nau Enterprise.

-De les aventures nocturnes d’un parell d’expedicionaris no faré comentaris… sobren les paraules. Crec que mig hotel se’n va assabentar del que va passar a la seva habitació; així estaven durant el viatge de tornada, que no van obrir boca perquè es van passar el viatge dormint!

-Un home molt eixerit l’speaker de l’estadi Ciutat de València… quina manera d’animar la graderia!

-Molt bonic el detall, per part del Levante, de posar una foto de Dani Jarque al marcador de l’estadi durant el minut 21… detalls com aquests s’agraeixen moltíssim. Tant de bo us quedeu a primera, granotes!

-Del partit poca cosa es pot comentar a part de dir que semblem més un càmping que no pas un equip de primera. Potser pecaré de crític, però el partit d’ahir és una falta de respecte als 2.000 pericos que ens vam desplaçar.

Publicat dins de Both Sides | 7 comentaris

Puertas

La puerta mejor cerrada es aquella que puede dejarse abierta” (Proverbio chino)

Aún recuerdo la primera vez que escuché esta frase… fue hace muchos años cuando, tras haber perdido por 6-0 contra el Santa Eulàlia (mi mayor goleada encajada como portero), mi padre se limitó a recitármela. La verdad es que esa frase me marcó mucho por dos motivos: porque ese día yo hice un partidazo (sino nos hubiese caído una docena de goles) y porque no dolía tanto como “una caja de quintos para más que tú“.

Publicat dins de Frases célebres | 6 comentaris

Carlsberg

El seu eslògan és “Probably the best beer in the world” i no seré pas jo qui ho negui. Si més no, per a mi, és una de les millors. Cervesa danesa molt fina que entra com l’aigua… vamos, que comences a veure’n i ni te n’adones del 5,0% d’alcohol. Sense cap mena de dubte, està en el podi de les meves preferides al costat de la Moritz i la Stella Artois, encara que no sabria definir-ne l’ordre de preferència.

Publicat dins de Beers of the World | 8 comentaris

A smile costs less than electricity, but gives more light” (Scottish proverb)

La traducció seria “Un somriure costa menys que la electricitat, però dona més llum“. És una gran filosofia seguir aquest proverbi, encara que observar la quantitat de problemes que hi ha a la societat actual no ho posi gens fàcil… Tot i això, hi ha dies en que per veure el somriure de certes persones ja val la pena haver-se aixecat del llit.

Publicat dins de Frases célebres | 7 comentaris