Roger Hodgson

Des del passat mes de setembre, tot just després del concert que Supertramp va oferir al Sant Jordi, que tenia les entrades comprades… i l’espera va ser molt llarga, però va merèixer la pena. Dijous passat vaig poder gaudir en viu de la música de Roger Hodgson (ex Supertramp) al Palau de la Música. Cert és que la visibilitat no va ser la millor que un podria desitjar, però la gran actuació del músic britànic i la genial acústica del Palau van deixar-ho en un segon pla. A més a més, veure famílies amb els seus filles demostrava que les seves cançons no tenen data de caducitat i que passen de pares a fills.

Faltaven 5 minuts per a que fos un quart de deu quan Hodgson va aparèixer a l’escenari amb la seva característica cabellera, la camisa blanca i la seva armilla. Va començar fort amb temes com “Take the long way Home” i “School” i el públic ho vam agrair amb una forta ovació. Entre cançó i cançó sempre ens dedicava algunes paraules, parlant sobre el significat de les seves cançons, fent broma sobre els comentaris del públic i sempre mostrant un bonic somriure d’agraïment… sincerament, semblava un gran home. Al llarg de dues hores i quart va repassar els grans èxits de Supertramp i de la seva carrera en solitari, però els moments d’èxtasi es van viure amb “The logical song“, “Dreamer” i, sobretot, “Fool’s overture“, ja a les acaballes del concert i quan tothom es pensava que ja no la tocaria. Els gairebé 11 minuts que va durar aquesta cançó van ser de traca i mocador i l’ovació final de les que posen la pell de gallina. Finalment es va acomiadar del públic amb “Hope to see you soon“.