Avi Pepe

No tinc el do de la paraula… i encara menys quan és tracta d’expressar els meus sentiments. No sé triar les paraules adients, ja que tot adjectiu o record teu m’entristeix encara més. No puc dir res més que agrair-te tot el que has fet per nosaltres; has estat un exemple de superació per a nosaltres i una persona digne d’admirar. I, sobretot, de trobar a faltar. Fins ara desconeixia el dolor que provoca l’absència d’un ésser estimat; però com és llei de vida, m’ha tocat descobrir-ho amb tu.

Mai oblidarem aquelles excursions a la muntanya a buscar rovellons; els centenars de partits que venies a veure’ns jugar, on et col·locaves sempre darrere de la porteria que jo defensava, des d’on sentia els teus crits carinyosos de “¡Eres un paquete! No serveixes ni per estar amagat!“; la quantitat de partits de l’Espanyol que vàrem veure plegats, on rondinàvem sempre perquè el nostre equip jugava pitjor que una colla d’amics del barri; les teves anècdotes futbolístiques del passat, com aquella en la que vas haver de marxar escortat per la policia del camp del Bon Pastor…

Sé que n’estaves molt orgullós dels teus néts; una foto nostra a la teva tauleta de nit així ho demostrava… Ahir, 23 de novembre, vas deixar-nos per sempre, però estiguis on estiguis, sàpigues que nosaltres també n’estàvem orgullosos de tu. I sempre, sempre ho estarem. Descansa en pau, avi.

“…d’avis a néts en doble nissaga, som una sola generació…”

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Both Sides. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Avi Pepe

  1. pericogranollers ha dit:

    mi mas sentido pesame para toda la familia,xavi,saludos y animos

  2. miquel ha dit:

    Un abrazo muy fuerte…Lo siento. Miquel

  3. Imma Mushroom ha dit:

    Ánims… ja et deus saber tot el meu discurs, pero… qualsevol cosa ja saps ;)

    Muaks!

  4. Daniel ha dit:

    Com sabeu, jo em quedo amb les fotografies de la seva tauleta, amb la fotografia nostra que va endur-se amb ell cap on ara sigui, amb el seu bigotet, amb el seu somriure, amb les seves bromes, amb les seves excursions, amb les seves pagues tot i la seva pobra economia, amb el seu “el que no sabe es como el que no ve” de cada cop que ens perdíem buscant un camp de futbol… tantes i tantes coses.

  5. Jaume21 ha dit:

    Me’n recordo quan em donava els diners que estalviava per no fumar en un monedero negre petit… quan el renyia per fumar… quan va estar ingressat a l’hospital… quan em donava 1 o 2€ per que li portés una Coca-Cola i una bossa de patates i una Fanta per a mi… i la primera i única vegada que el vaig guanyar en un pulso: va ser al local de la Penya Espanyolista Pericos de Montmeló, al partit Espanya-Alemania del Mundial que vam guanyar gràcies a un gol de Puyol…

    Avi: gràcies per tot! ;)

  6. Acabo de leer lo de tu abuelo en el blog de Jaume. Mi más sentido pésame. Un abrazo.

  7. Xavi Pérez ha dit:

    Gràcies a tots, de debò…. no puc dir res més que gràcies de tot cor.

  8. Alba ha dit:

    Ara toca només recordar els bons moments!!
    Força!!!

  9. lizquies ha dit:

    Ell simplement ha marxat a un lloc des d’on ens pot veure molt millor i disfrutar de tots nosaltres d’una altra manera…..

    Crec que está en molt bona companyia.

    Ánims que l’espectacle continua i per sort crec que estem recuperant gent a la familia!

  10. David ha dit:

    Mi más sentido pésame.

    Un abrazo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s