Rufete

En el món del futbol hi ha moltíssims jugadors que una vegada deixen el teu equip, cauen en l’oblit… afortunadament, n’hi ha que es recordaran durant molt temps perquè, més enllà de ser millors o pitjors futbolísticament, són veritables persones dignes d’admirar i deixen empremta a les aficions. I aquest és el cas de Rufete.

Actualment milita a les files de l’Hércules d’Alacant i durant el transcurs del partit contra l’Athletic Club de Bilbao de la darrera jornada va tornar a demostrar perquè sempre és ben rebut per totes les seves antigues aficions. El tècnic de l’Hércules va fer debutar al jove Kiko Femenía, perla del planter del conjunt alacantí… però les 3 primeres pilotes que va tocar no li van sortir bé i va començar a patir un atac d’ansietat. Rufete, des de la banda, l’animà i li donà suport, com a veterà que és fins i tot dient-li a l’entrenador que no el canviés. És la classe de jugador que fa créixer als seus companys i tot un exemple per a la resta del vestidor.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Fútbol es vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Rufete

  1. miquel ha dit:

    ostras…salvando las distancias me recuerda el Soler…Espanyol, Sevilla, Zaragoza, Mallorca , At Madid…incombustibles…salut

  2. pericogranollers ha dit:

    gran jugador y profesional,pese a que cuando estaba con nosotros,tuve que escuchar de parte de consocios,comentarios no demasiado elegantes,saludos

  3. Jaime ha dit:

    Para mí un señor del futbol ,un autentico profesional del cual tenemos un gran recuerdo por su parte en el aeropuerto de Sevilla ,demostró un saber estar, al dar sin pedir ,ganándose todo nuestro respeto. RUFO, RUFO, RUFO. Thalys

  4. lizquies ha dit:

    Com m’hagués agradat que es quedés a l’espanyol animant a aquesta plantilla tan jove que tenim.

    Un gran jugador si senyor.

  5. Jaume21 ha dit:

    Que grande Rufete… jo m’he l’hauria quedat. Es molt bon tio, si fins i tot em va regalar tres pins quan vaig cridar allò de “rufo rufo”. Em va parlar i jo estava paralitzat, no savia ni que dir ni que fer. Jo l’aplaudiré quan vingui a l’estadi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s