24 anys

Passen els anys, però un servidor segueix sentint-se com el mateix nen que era fa anys. El temps passa volant, gairebé sense adonar-te’n, i és per aquest motiu que intentes gaudir al màxim de tot el que t’envolta, per si el dia de demà no ho pots fer.

Doncs sí, avui és el meu aniversari… i ja en van 24. I només puc considerar-me un afortunat: no només pel fet que estic acabant la meva segona carrera, que aquesta setmana he començat a treballar de nou en una entitat financera (amb contracte temporal, tot sigui dit), etc. sinó per la gent que m’envolta i que, ja sigui durant el meu dia a dia o bé amb missatges com els d’avui, fan que la vida sigui molt més maca. Si em veieu avui o durant la setmana, no us talleu i demaneu-me que us convidi a una cervesa… que ho faré encantat:)

Publicat dins de Aniversaris | 5 comentaris

Copes

S’acosten els exàmens i, per tant, és hora d’estudiar. Però si ja de per si costa posar-s’hi (sobretot quan certes assignatures són veritablement infumables -véase AEDO, “Anàlisi Empresarials i Dissenys Organitzatius“), em resulta encara més difícil quan em trobo exercicis com el de la foto. I se suposa que això és matèria d’examen? Realment comença a cansar una mica el tema dels “clásicos“…  Ja sabem que mou a molta gent, molts aficionats… i molts milions d’euros, evidentment. Però és realment tan important com per a que se’n parli a totes hores? Què n’ha passat del desastre radioactiu del Japó? I de les retallades a la Sanitat? I de la taxa d’atur? Intento ser positiu i pensar que, com a mínim, durant aquests dies la gent oblida tots els seus problemes gràcies als “clásicos“. I molt anar-se criticant els uns els altres… però després van de la maneta a demanar més diners a les TVs per seguir fent encara majors les diferències econòmiques entre clubs.

Per cert, sabeu quina és la final de la F.A. Cup anglesa? Manchester City – Stocke City. Un històric de la ciutat de Manchester contra el segon equip més antic de la Premier… Una nota significativa més que, en termes de competitivitat, ens assemblem més a la Scottish Premierleague que no pas a qualsevol de les grans lligues europees.

Publicat dins de Fútbol es vida | 3 comentaris

Baviera… tierra de cerveza y buenos coches

Tras unos días de mi regreso, echo la mirada hacia atrás y no puedo sino añorar lo bien que lo pasé en Alemania. He tenido la ocasión de compartir un gran viaje final de carrera con gente maravillosa además de descubrir con ellos la ciudad de Munich, que me enamoró por completo. No voy a hacer ninguna crónica del viaje, ya que contaría tantísimas cosas que acabaría aburriendo al lector, pero tal como hice con Bélgica, destaco lo más importante:

-Impresionante la cerveza alemana. Cualquier amante de esta bebida tiene que tomarse, por lo menos una vez en la vida, una cerveza de litro en la Hofbräuhaus o el Augustiner. Eso sí, no veáis cómo beben los alemanes… parece que no tengan fondo.

-Visitar cada rincón del campo de concentración de Dachau pone la piel de gallina… sólo en recordar el silencio abrumador de aquel lugar, donde parecía que hasta los pájaros guardaran silencio en memoria de todos los que allí perdieron la vida, el crematorio y la cámara de gas donde se cometieron tantas atrocidades, las barracas donde ubicaban a los judíos como si fueran ganado, etc. se le ponen a uno los ojos llorosos. Nunca una placa conmemorativa en un lugar como aquel que decía “Never again” en muchos idiomas había sido tan adecuada.

-Disfruté como un niño en el museo de la BMW viendo sus coches y motores. Una gozada para cualquier amante de la automoción.

-Que buenas están las salchichas bávaras… nada que ver con las Oscar Mayer o Campofrío de aquí.

-La ciudad de Salzburg, en la cual nació Mozart, es bellísima… con razón está declarada Patrimonio de la Humanidad. Y tomarse un cappuccino acompañado de tarta Sacher en la cafetería más antigua de Austria es algo que no tiene precio.

Publicat dins de Both Sides | 4 comentaris

Munich

Dissabte poso rumb cap a Munich amb 10 companys més de promoció per gaudir del nostre propi viatge final de carrera. Cert és que el viatge “oficial” és a Rivera Maya… però quan l’economia apreta, cal buscar alternatives low-cost. I la veritat és que tinc moltíssimes ganes d’estar ja per terres germanes; i no només pel fet que es tracta d’un país el qual encara no he visitat mai, sinó perquè necessito un descans abans d’encarar la recta final a la universitat. I ja no dic curs, sinó universitat: després de setmana santa em trobaré per darrer cop amb els temuts examens i esperem guanyar el match ball i no haver d’esperar al tie break de setembre per posar punt i final a molts anys d’esforços i sacrificis.

Pensem aprofitar al màxim els 5 dies que estarem per allà dalt, visitant tots els racons de Munich i rodalies: la Marienplatz, el camp de concentració de Dachau, l’Allianz Arena, el museu de la BMW, l’Olympiapark, fugaç visita a la bonica ciutat de Salzsburg… i com no, tavernes com ara la Hofbräuhaus per gaudir de bones cerveses de litre. I encara que tot això soni molt bé, el que m’espera fins aleshores és força dur: un parell de treballs i una presentació pel següent dia de la nostra tornada i un procés de selecció de personal per a fer suplències aquest estiu a una entitat financera. Sense temps per avorrir-me… Això sí, a Munich penso prendre’m unes quantes cerveses a la vostra salut!

Publicat dins de Both Sides | 5 comentaris

Roger Hodgson

Des del passat mes de setembre, tot just després del concert que Supertramp va oferir al Sant Jordi, que tenia les entrades comprades… i l’espera va ser molt llarga, però va merèixer la pena. Dijous passat vaig poder gaudir en viu de la música de Roger Hodgson (ex Supertramp) al Palau de la Música. Cert és que la visibilitat no va ser la millor que un podria desitjar, però la gran actuació del músic britànic i la genial acústica del Palau van deixar-ho en un segon pla. A més a més, veure famílies amb els seus filles demostrava que les seves cançons no tenen data de caducitat i que passen de pares a fills.

Faltaven 5 minuts per a que fos un quart de deu quan Hodgson va aparèixer a l’escenari amb la seva característica cabellera, la camisa blanca i la seva armilla. Va començar fort amb temes com “Take the long way Home” i “School” i el públic ho vam agrair amb una forta ovació. Entre cançó i cançó sempre ens dedicava algunes paraules, parlant sobre el significat de les seves cançons, fent broma sobre els comentaris del públic i sempre mostrant un bonic somriure d’agraïment… sincerament, semblava un gran home. Al llarg de dues hores i quart va repassar els grans èxits de Supertramp i de la seva carrera en solitari, però els moments d’èxtasi es van viure amb “The logical song“, “Dreamer” i, sobretot, “Fool’s overture“, ja a les acaballes del concert i quan tothom es pensava que ja no la tocaria. Els gairebé 11 minuts que va durar aquesta cançó van ser de traca i mocador i l’ovació final de les que posen la pell de gallina. Finalment es va acomiadar del públic amb “Hope to see you soon“.

Publicat dins de Both Sides | 2 comentaris

Ignorància

“Ignorance is bliss” (English proverb)

O el que ve a ser el mateix: “La ignorància és la felicitat“. Encara recordo la classe en que un professor d’anglès, en Paul, ens va ensenyar aquest proverbi… i ens el va definir com “what you don’t know cannot hurt you“. Tres paraules que reflexen una gran veritat: i és que com es pot ser realment feliç quan veus que mig món s’està barallant amb l’altre meitat? Quan veus que per més que diguin els polítics, l’energia nuclear no és segura… però no n’aprenem. Quan veus que moltes persones es veuen abocades a l’atur però les multinacionals segueixen guanyant fortunes en beneficis… Sí, la frase és molt certa, essent ignorants seríem tots més feliços.

Publicat dins de Frases célebres | 2 comentaris

Enredados

Es tracta de la darrera pel·lícula de Disney, basada en el conegut conte de Rapunzel dels germans Grimm, i narra com el lladre més famós del Regne, Flynn Rider, tot escapant de la guardia reial, arriba a una torre on decideix amagar-se. Allà, es troba amb Rapunzel, una peculiar noia amb una gran cabellera (que guarda un gran secret) que mai ha sortit del seu cau… però amb unes ganes enormes de sortir d’allà i conèixer món. A canvi d’un pacte mutu, Rapunzel aconsegueix que Rider la tregui d’allà i la porti a veure quelcom que portava 18 anys esperant per veure…

Pel meu gust, una gran pel·lícula per a totes les edats que combina escenes molt maques clàssiques de Disney amb moments d’humor i cançons molt divertides que fan riure a qualsevol. A més a més, quan tens l’ocasió de veure-la amb la noia més meravellosa del món, poca cosa més es pot demanar.

Publicat dins de Videoteca | 4 comentaris